BENVINGUTS A CLASSE!

Bon dia a tothom, el 10 de febrer de 2011 varem començar una nova assignatura que s’anomena Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.
Aquest primer dia ens varen proporcionar dos textos. Un rep el nom de “Quina és la nostra llengua?”(MARI.I, La nostra pròpia veu. Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs. 1984) i l’altra “Ecolingüistes”(Bernat Joan i Marí).
El primer text ens fa una reflexió de quina és la nostra llengua a Eivissa, per tant ens diu que la nostra llengua té diversos noms populars i parcials que els parlants característics d’un lloc, com és eivissenc, formenterer,etc. o d’un grup social designen. Nosaltres sense haver estudiat el menorquí, el mallorquí, el valencià, etc. els entenem. Per tant aquest idioma ha de tenir un nom general, científic que puguem usar quan vulguem parlar amb propietat i precisió. El nom que han donat els lingüistes a la llengua d’Eivissa i Formentera és català, rep el nom del territori on va néixer.
En el segon text, l’autor Bernat Joan i Marí el que ens diu que cada cop que es perd una llengua no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d’intercomunicació sinó que també es perd una visió del món i una eina de creació de cultura.
Aquests textos m’han fet reflexionar i comprendre millor la importància de la nostra llengua, en aquest cas per mi l’eivissenc, ja que és la meva llengua materna i la que jo ús normalment per comunicar-me i no m’agradaria que es perdés ja que forma part de la meva vida.