EXPOSICIONS (3)

El dia 26 va ser el últim dia d’exposicions i de classe, van exposar els darrers grups.
- DIVERSITAT LINGÜÍSTICA, CULTURAL I BIOLÒGICA.
- DE L’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC A LA INTERCULTURALITAT.

Les exposicions varen ser enteses ja que no eren difícils de comprendre. Igual que els altres jocs també varen ser divertits i per ratets ens convertíem en nens petits.

EXPOSICIONS (2)

El dia 19 de maig va ser el segon dia d’exposicions.
Les exposicions que es varen dur a terme van ser :

- APRENDRE LLENGÜES COMPRENDRE CULTURES.
- DRET A PARLAR.
- QUAN ES PERD LA LLENGUA

Igual que la setmana passada penso que es varen explicar be, perquè són temes que hem tractat a les classes com es per exemple les situació de la llengua.
Pel que fa els jocs també ens ho hem passat molt be, però he de dir que el foc que més hem va agradar és el de la setmana passada el grup “CADA LLENGUA ÉS UN MÓN¨ perquè les cançons eivissenques m’encanten i els meus avis sempre me les canten.

EXPOSICIONS (1)

El dia 5 de maig varem tornar de les vacances de Setmana Santa i varem començar amb les exposicions.

Aquest dia varen exposar els tres primers grups que són:
- LA BENEDICCIÓ DE BABEL
- CADA LLENGUA ES UN MÒN
- LA LLEI DEL SILÈNCI


Jo penso que els tres grups han preparat força bé les seves exposicions i he entès els conceptes que han anat dient, perquè molts de ells els hem anat estudiant i analitzant al llarg de la nostra escolarització. Encara que hi ha grups que ho han exposat millor.

Encara que eren jocs fàcilets, he gaudit molt d’ells i han set molt divertits perquè hem col•laborat tota la classe.

ARTICLES

ARTICLE ARTUR NOGUEROL

Tant el Ministeri del govern de l’Estat i el Pla LIC coincideixen que el paper tant important de l’escola en l’ensenyament de les llengües ja que estem vivint en una societat complexa i diversa que fa que apareguin canvis tant econòmics, culturals i socials. Per tot això es plantegen dos camins. Per una banda, prendre consciència i per l’altre, que els canvis que es duguin a terme a l’escola tenen que participar tota la comunitat educativa, es a dir, la societat.
Tant els centres com l’alumnat han d’adaptar-se a les noves situacions i ser oberts i respectuosos amb els demés i als canvis.

El Pla LIC ens diu que per aconseguir que hi hagi un aprenentatge de la nostre llengua es necessari que els nouvinguts rebin una bona acollida, que es sentin integrats i estimats.

Per aconseguir una competència plurilingüe i pluricultural és necessita que els docents prenguin consciència de la diversitat lingüística i cultural, aquest és l’objectiu del Consell d’Europa(2000).
Per dur a terme això es important: considerar en el marc d’un únic projecte de centre totes les àrees lingüístiques del currículum, aprendre llengua a través del currículum, intercomprensió de les llengües i consciència lingüística i l’obertura a les llengües que planteja aprendre a partir de les reflexions en i sobre la diversitat de llengües.


Estic totalment d’acord amb l’article hi ha que prendre consciència de que la societat va canviant i per tant l’escola també s’ha d’adaptar en aquets canvis.
Els alumnes han de prendre a respectar als demès i enriquir-se de la pluralitat lingüística, per això hi ha que practicar les llengües a totes les competències.




ARTICLE JULI PALOU I MONTSERRAT FONS


L’article ens parla de les actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües.

Hem de saber mantenir, sense perjudicar les llengües i cultures dels acollits i dels que acullen, la pluralitat cultural i lingüística ja que ens enriqueix.

Però molts de cops la diversitat provoca conflictes i els docents han de trobar les eines per poder gestionar-los democràticament.
.
Es presenta la qüestió de si es millor atendre als nouvinguts fora o dins de l’aula. Hi ha diferents punts de vista. Els qui diuen fora perquè és millor pel conjunt de la classe i pels continguts que s’han de donar. I hi ha uns altres que diuen que han d’estar dins perquè treure’ls de la classe dificulta el seu aprenentatge i les seves relacions amb els seus companys.
Tenim una tercera opinió que diu que hi ha que tenir una actitud intermèdia,
amb propostes adients com ara coordinar i fer coherents les relacions entre l’aula conjunta i l’aula d’acollida o, una altra, fer una coeducació on els alumnes catalanoparlants ajudin als alumnes nouvinguts.

L’ús del català i el castellà està molt desequilibrat, el català àmbits formals mentre que el castellà a informals, per això l’escola hauria de treballar usos orals i altres variats de la llengua en contextos informals.

Els que parlem català quan ens dirigim a altres persones de forma automàtica canviem de llengua, perquè tenim prejudicis de la nostra pròpia llengua i es pensa que és més fàcil per els nouvinguts aprendre el castellà.

Per fer front aquesta multiculturalitat i multilingüisme, hi ha que crear una col•laboració entre els centres i crear un enteniment entre els alumnes i famílies per afavorir la convivència. Per això hi ha que adaptar-se a la diversitat i saber quines són les necessitats de cadascun.

Tots hem d’aprendre a respectar i conviure amb les llengües dels altres així com tenir una actitud d’estima cap a la nostra pròpia.



En la meva opinió he de tenir unes actituds bones cap els nouvinguts i proporcionar-lis un bon acolliment en que això molts de cops no sigui fàcil, per aquest motiu des de l’escola s’han de reforçar aquestes actituds.

Un nouvingut hauria d’estar dins la classe perquè així està més motivat i pot reforçar les seves relacions amb els seus companys. Ja que els seus companys els poden ajudar en els dubtes que tinguin.

Hauríem d’aprendre a valorar la nostra pròpia llengua i intentar que els nouvinguts també aprenguin a respectar-la i es mostrin interessats en aprendre-la però això es veu complicat i els propis catalanoparlants tenen prejudicis sobre aquesta.

L'ACOLLIDA

El dia d'abril vam començar la lasse reunits en petits grups i destacar els aspectes positius de la visita de Iolanda Bonet. El que varem exposar va ser el següent: tot el centre educatiu este que implicar en l'acolliment dels nouvinguts, ens va explicar quin és el procés que s'ha de fer quan arriba un nouvingut, abans d'arribar a l'escola coneixen el centre i a la seva mestra i hi ha una implicació perquè aprenguin el que és el nostre idioma i la nostra cultura, amb l' arribada dels nouvinguts també coneixem altres cultures i a més na Iolanda ens va explicar anècdotes de les seves vivències.

Varem continuar amb el llibre "L'acollida",parlan de les actituds que hi ha que dur a terme per poder fer una bona acollida a la gent nouvinguda.
Actituds que hem de dur a terme, Peró que cops no són fàcils de poder-les assolir, podem anomenar les següents:acceptar les persones tal com són, gaudir del tracte amb les persones; els educadors han de ser persones obertes, intentar no tenir prejudicis i conèixer realment als seus alumnes, preocupar-se per l'evolució d'aprenentatge.

Amb l'arribada D'immigrants s'ens planteja una pregunta:la diversitat enriqueix? si que enriquix, si les cultures interactua'n entre elles, Peró no si es formen "guetos".L'interesant és la interculturalitat.
El dia d'abril vam començar le classe reunits en petits grups i destacar els aspectes positius de la visita de Iolanda Bonet. El que varem exposar va ser el següent: tot el centre educatiu este que implicar en l'acolliment dels nouvenguts, ens va explicar quin és el procés que s'ha de fer quan arriba un nouvingut, abans d'arribar a l'escola conèixen el centre i a la seva mestra i hi ha una implicació perquè aprenguin el que és el nostre idioma i la nostra cultrura, amb l' arribada dels nouvinguts també conéixem altres cultures i a més na Iolanda ens va explicar anecdotes de les seves vivències.

Varem continuar amb el llibre "L'acollida",parlan de les actituts que hi ha que dur a terme per poder fer una bona acollida a la gent nouvinguda.
Actituts que hem de dur a terme, pero que cops no són fàcils de poder-les assolir, podem anomenar les següents:acceptar les persones tal com són, gaudir del tracte amb les persones; els educadors han de ser persones obertes, intentar no tenir prejudicis i conèixer realment als seus alumnes, preocupar-se per l'evolució d'aprenentatge.

Amb l'arribada d'immgrans s'ens plantetja una pregunta:la diversitat enrigueix? si que enriquix, si les cultures interectuan entre elles, pero no si es formnen "guetos".L'interesant és la interculturalitat.

L'ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC I CULTURAL

El dia 31 de març ens va visitar Iolanda Bonet que pertany a l’Equip de Suport de l’Alumnat d’Incorporació Tardana (ESAIT).
Ens va explicar que a les aules trobem alumnes de diferents nacionalitats, entre gent d’Eivissa i peninsular. Entre un 12% i un 56% d’alumnes són nascuts fora d’Espanya.

Són nouvinguts els que venen de fora de l’estat espanyol en edat escolar. Quan arriba un nen per primera vegada a Eivissa i te que anar a l’escola el primer que es fa anar a l’ajuntament a inscriure’s, demanar la targeta sanitària, OFIM, etc.
Una vegada això, hi ha un mediador que li realitza una entrevista, per més ajuda es fa a traves del telèfon on hi ha un traductor. És aquí on trobem informacions como s’hi havia anat a l’escola, el curs que li toca ( ja que hi ha alumnes que no els hi toca el mateix curs perquè ja l’han fet per qüestions de dates escolars diferents); potser que el nivell que els hi toqui sigui un curs inferior.
Després el mediador telefona a la mestre i l’informa que arriba un alumne nou, es cita amb la mestra i l’hi ensenyen l’escola, la classe, etc. Hi ha vegades que un parrell d’alumnes també el reben.
A part de tot això, hauran d’ensenyar i aprendre el que es pot fer i quines coses culturalment tenim diferents pel fet de no ofendre a ningú.
Els nens entre 7-12 anys poden arribar a incorporar-se en 2 anys amb les estratègies lingüístiques correctes a classe, encara que diuen que el temps és en 4 anys.
Un altre fet important és el fet que és detecti si l’alumne es de NEE, hi ha cops que és molt difícil de detectar.
Als instituts hi ha un tutor o coordinador d’acollida, de PALIC (Programa d’acollida dels nouvinguts), però ara han retallat la plantilla i són els professors que fan una altres matèries . A primària, no hi ha mestra de PALIC és l’orientadora.
Tenen un aula per a ells, normalment és fan pràctiques d’immersió, com per exemple a l’hora d’esmorzar i és van fent preguntes, o és posen cartells per la classe.
El PALIC, programa d’orientacions, el document és un poc més extens però la resta són orientacions.
Perquè un alumne sigui ben acollit i tingui una bona integració és necessari la col•laboració de tots els mestres de l’escola no només el tutor. Seria adequat que el professorat es formi amb aquets aspectes com és el màster de formació d’interculturaritat.
Gràcies a la visita de na Iolanda Bonet he après el que hi ha que fer quan arriba un nen nouvingut perquè no pensava que abans d’arribar a l’aula ja hi hagués tanta feina.

PALIC I L' ACOLLIDA

El dia 24 de març varem començar la classe fent un anàlisi constructiu de la visita que ens va fer en Bernat Joan a la nostra classe. Vam poder extreure que tothom pot aprendre però el que és important és està motivat, que és millor la unió per lluitar que no estiguem fragmentats i ser conscient de la problemàtica de l’eivissenc a Eivissa.
Una cop aquest anàlisi varem passar a parlar sobre el PALIC , Pla d’acolliment lingüístic i cultural. Aquest és un programa per la gent nouvinguda per aprendre el català. En el pla estan implicats mestres i tenen que tenir en compte la procedència de l’alumne. Pot donar-se que en que hi hagi un pla potser que no es dugui endavant per poder-ho dur a terme és important que s’hi impliqui tota la comunitat.
Ja que varem parlar sobre el PALIC , hem de saber també el concepte d’acollida. Aquest consisteix amb una actitud humana intrínseca, hi ha d’haver-hi estratègies educatives per poder afavorir l’acollida . Una persona no aprèn sinó és sent ben acollit , a gust, etc. per tant l’anterior a l’aprenentatge d’un nouvingut és que senti acollit.
La igualtat en el domini de les competències instrumentals bàsiques i el desenvolupament de unes pràctiques formatives per desenvolupar l’autonomia.
L’acollida és més que una actitud i un protocol. Per això podem dir que és una actitud acompanyada de pràctiques, formació, informació on estan implicats tota la comunitat.
No tenim només que tolerar sino que acceptar i com diu un text d’en Ben Jellow :“Bloquejar-te davant dificultats per poder saber afrontar-les”.
En aquesta classe he après que és el PALIC i el significat molt més ampli d’acollida i el que representa aquesta paraula per una persona nouvinguda.

EN BERNAT JOAN ENS VISITA

El dia 17 de març ens va fer una visita el lingüista eivissenc Bernat Joan, el qual ens va fer una petita exposició de la situació lingüística que vivia el català i després ens va contestar algunes preguntes que havíem preparat per a ell.
En l’explicació que ens va donar ens argumenta que per un aprenentatge és necessari tenir unes actituds positives, això és molt importat per poder aprendre una llengua.
En aquets moments el millor lingüístic que podem trobar es Colin Williams.
Ens explicà que a Eivissa fa 50 anys era una societat monolingüe, diglòssica, preindustrial i preturiística. A la vegada sorgeix una complexitat lingüística perquè a l’escola la població aprenia el castellà mentres que ells parlaven el català.
Actualment, hem passat d’una societat postindustrial i turística, on la gent compagina la seva feina amb el treball del camp. I trobem dues llengües el català i el castellà. Amb aquestes dues conviuen altres llengües com són: el àrab, el verebel, el portuguès, romanès, etc.
Ens va dir que el que genera prejudicis sobre el català és la historia. Ja que el llar de la historia per motius polítics el català ha estat prohibit i censurat tant en els documents oficials, a l’escola, en els mitjans de comunicació, etc.
També el fet que hi hagi una majoria de parlants en castellà i la gent que ve de fora dels Països Catalans adoptin el castellà com llengua per comunicar-se fa que fa que hi hagi una gran majoria de parlants en castellà.
Gràcies a la visita d’en Bernat Joan m’he adonat una mica més de la importància que té per mi el català perquè és la meva llengua materna amb la que en comunico amb els meus pares, avis, amics de l’ infància i per a mi és una part de la meva identitat. Per tant, hem de fer el possible perquè no desaparegui i poder-la ensenyar a noves generacions, gent que ve de fora i explicar l’importancia que té per la gent que de sempre s’ha identificat amb aquesta llengua.
PREGUNTES:
- Per què Països Catalans, s’hi ha comunitats autònomes que no s’hi identifiquen?
- Per què molts eivissencs rebutgen el català?
- Creu que els polítics duen a terme una política lingüística adequada?
- La gent té la sensació que l’aprenentatge del català és imposat, per què no ho pensen això del castellà?
- No seria millor motivar a la gent i explicar l’ importància que té el nostre idioma i que no només es un instrument de comunicació per així que la gent s’animi a parlar el català?

SOCIOLINGÜÍSTICA A L'AULA (3)

El dia 10 de març seguim amb respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques del llibre del “ Sociolingüística a l’aula” escrit per Bernat Joan.
En ell ens diu que les normes d’ús lingüístic són unes normes no escrites que estan arrelades en la societat, que indiquen quina llengua és convenient que una persona utilitzi en cada ocasió i activitat tenint en compte l’ interlocutor o interlocutors que es tenen davant , per molt que aquest pogués entendre el català.
Un àmbit d’us lingüístic és qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic, o simbòlic en què s’usa la llengua.
Actualment als Països Catalans la llengua catalana ha guanyat prestigi i ha guanyat espais a nivell formal però sobretot en les generacions més joves continua dominant l’espanyol.
A Europa trobem diferents models lingüístics com són: models lingüístics igualitaris, estats en que hi ha una diversitat de llengües i totes gaudeixen de un reconeixement similar i en igualtats de condicions , és el cas de Bèlgica i Suïssa; models lingüístics sense reconeixement de la diversitat, encara que hi ha una pluralitat lingüística només és reconeix una llengua com pròpia i es nega l’existència de les altres i models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat, reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, no reconeixen la plena igualtat legal.
També ens explica per què hi ha gent que té prevenció al terme català i és degut de l’opressió nacional que ha dut a la regionalització del concepte atribuint-lo als habitants de Catalunya i per tant els eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins i valencians no es consideren membres de la nació catalana.
La població a Eivissa té nombrosos prejudicis lingüístics, els principals tenen a veure en la consideració negativa de la pròpia llengua. Fan referència a la utilitat , funcionalitat, la seva importància, el seu àmbit geogràfic,etc.
Podem dir, que la majoria dels europeus residents a les Illes entenen que la llengua que sap i usa tothom sense inconvenients és el castellà i per això és la que ells aprenen .
Tot i això, no podem afirmar que hi ha llengües més importants unes que les altres, ja que totes ens permeten la intercomunicació entre les persones que les parlen i més et vinculen amb una cultura.
He après conceptes nous i encara que no m’ho havia plantejat mai perquè ho donava per suposat era el fet que la gent que ve de fora aprèn el castellà i no el català que és la llengua de les nostres illes, per això és important posar al seu abast ferramentes perquè és motivin aprendre la nostra llengua.

SOCIOLINGÜÍSTICA A L'AULA (2)

El dia 3 de març varem seguir amb les copies de les respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques.
En primer lloc varem conèixer el concepte d’interllengua , que és la llengua de comunicació internacional. Facilitar la intercomunicació entre persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La facilitat de la comunicació portarà la necessitat de conèixer alguna llengua que permeti accés a informacions variades d’arreu del planeta. La interllengua més estesa al llar del món es l`anglès.
En segon lloc ens fa una petita descripció de la situació de conflicte lingüístic que vien les Pitiüses entre el català i l’espanyol. Aquest conflicte lingüístic sempre és transitori i només és pot resoldre de dues maneres: una normalització de la llengua catalana o la substitució del català per l’espanyol.
Per últim ens diu que el procés de substitució lingüística consisteix en la pèrdua paulatina d’àmbits d’ús i de parlants per part d’una comunitat lingüística. Aquest procés s’origina per una dominació política i és podria resoldre si la societat pren la decisió racional i conscient de recuperar la llengua que es troba en procés de normalització lingüística.
D’aquests fragments m’han quedat clars alguns conceptes com és el cas de conflicte lingüístic, encara que l’hagués sentit algun cop, ens dóna una visió del que viu la nostra llengua a la societat i que hem de fer el que estigui en les nostres mans perquè no desapareixi ja que es part de la nostra identitat.

SOCIOLINGÜÍSTICA A L'AULA (1)

El dia 24 de febrer la professora ens va passar unes copies que són unes respostes a qüestions sociolingüístiques. Aquets texts ens respon a molts conceptes.
Per començar ens trobem les tipologies del bilingüisme , com pot ser els bilingües perfectes ( són bilingües per context familiar, no tenen perjudicis lingüístics i usen indiferentment les dues llengües) i els bilingües passius( s’expressen en una de les dues llengües encara que comprenen les dues). Les raons que poden portar a ser bilingües poden ser diverses com són bilingüisme familiar, en el seu entorn familiar es parlen dues llengües i ell les ha apreses; bilingüisme instrumental, la persona aprèn una altra llengua per necessitat pot ser per exemple qüestions de treball; bilingüisme integrador, la persona esta motivada per aprendre la llengua per poder integrar-se en la societat i bilingüisme cultural, una persona aprèn un altre llengua per cultura.
El bilingüisme unilateral el trobem quan conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d’una llengua coneixen la seva i l’altra mentre que els parlants de la segona són unilingües. Quan es dóna aquest fet normalment s’imposa la segona llengua ja que és l’única llengua en que s’entenen tots els parlants.
Un altre de les qüestions que es plantegen es el fet que en un context de plena normalitat per a la llengua catalana els ciutadans no catalanoparlants podrien seguir mantenint la seva llengua però la llengua general d’intercomunicació en la nostra societat seria la llengua catalana. Encara que en els darrers anys la llengua catalana s’hagi introduït en l’ensenyament, els mitjans de comunicació no té prestigi a l’àmbit de l’ús social.
També trobem la definició del bilingüisme diglòssic, aquest es donarà en situacions on nomes una llengua ocuparà l’ àmbit formal mentre que dues ocuparan l’informal. La de àmbits formals tindrà prestigi mentre que la llengua informal li sorgiran perjudicis lingüístics.
No es pot afirmar que als Països Catalans es produeix el fet anterior però si una situació diglòssica on els catalanoparlants tenen perjudicis sobre la seva pròpia llengua i consideren l’espanyol més apta per els usos formals.
Per últim, podem afirmar que el català no assolit una normalitat lingüística per diverses raons: és una llengua residual o absent, no és una llengua referencial dins la nostra societat, perquè els catalans no ens identifiquem amb la nostra llengua, l’espanyol és la llengua en la que ens entenem tothom i és pot viure als Països Catalans sense saber el català.
D’aquesta part del text he après molts de conceptes relacionats amb el bilingüisme i m’ ajudat comprendre millor la situació de la nostra llengua.

CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE (BERNAT JOAN I MARÍ)

Després de la lectura d’aquest llibre podem fer les següents preguntes:
1) Que comporta la pèrdua de una llengua?
Es perd un patrimoni de tota la humanitat, perquè no només desapareix un instrument de comunicació entre persones que tenen en comú, sinó també una manera d’interpretar la realitat.
2) De que depèn el futur de la llengua catalana?
Depèn fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d’intercomunicació pública les persones nouvingudes al nostre país.
3) Què anomenem com monolingües?
Ciutadans que només són capaços d’expressar-se en una sola llengua.
4) Ser monolingüe, constitueix un obstacle?
No sols un obstacle per al propi desenvolupament personal, per a les pròpies capacitats i per les pròpies oportunitats en molts ordres de la vida, sinó que també de manera sistemàtica genera prejudicis de difícil eradicació.
5) Què són les llengües regionals?
Llengües de gran difusió internacional, que tenen un paper molt important en el món de la intercomunicació entre pobles i societats. Llengües d’abast supranacional però no comparables, quant a poder d’intercomunicació , com són el xinès mandarí o comú, l’espanyol, francès, portuguès, etc.
6) Què són les llengües minoritzades?
Són llengües parlades amb normalitat dins la pròpia comunitat lingüística, que marquen un àmbit lingüístic comú i que són transmeses generacionalment.
Compten amb una literatura important i ocupen àmbits públics i formals. Malgrat totes aquestes característiques no constitueixen un instrument lingüístic que permeti fer totes les funcions i abastar tots els usos dins la pròpia societat.
7) Què és un llengua minoritària?
Són llengües que malgrat ser històriques d’unes determinades àrees, actualment hi són llengües del tot residuals, amb transmissió generacional dubtosa i sense perspectives de recuperació o amb perspectives molt difícils.
8) Podem afirmar que el català és una llengua minoritària?
No, compta amb una gramàtica normativa i diccionari normatiu, és present a múltiples universitats, és oficial a tres comunitats autònomes i a un estat independent, compta amb una literatura important i amb un prestigi internacional, però un ciutadà que vulgui viure amb normalitat usant només aquesta llengua no podrà fer-ho.
9) Els catalans podem viure amb normalitat la nostra llengua?
No, perquè no és l’oficial de l’estat, no hem aconseguit fer-la oficial a la Unió Europea i perquè el propi ús oficial a les comunitats autònomes resulta precari en molts camps com ara l’administració de justícia o el món laboral.
10) Què és l’OPTIMOT?
És un servei a disposició dels usuaris/usuàries que posa totes les eines i recursos existents per facilitar l’ús correcte de la llengua catalana. Es presenta a través d’un portal web que permet fer consultes en línia.

LA LLENGUA CATALANA

El dia 17 de febrer de 2011 varem tenir la segona classe d’Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües. Ens varen donar un esquema on es veien la definició i característiques de la llengua catalana.
La llengua té un nom, una situació geogràfica, uns elements constitutius i pertany a un grup lingüístic; es pot estudiar des de la lingüística, s’ocupa de la estructura: sons, fonètica, morfologia, sintaxi,etc; i des de la sociolingüística, relació de la llengua amb la societat.
La sociolingüística s’ocupa de l’ús que té en la història que es pot dividir en orígens s.XV, segles XVI- XIX, 1900-1939(normativització) i situació actual; i també es desenvolupa en els àmbits que poden ser la parla com dialectes geogràfics, varietats funcionals o registres, varietats històriques, varietats socials i varietat estàndard; a més poden ser de llengua quan hi ha contacte de llengües, que es manifesta en un conflicte lingüístic que produeix llengües minoritzades, bilingüisme, diglòssia, substitució lingüística i normalització lingüística.
Durant aquesta classe he après conceptes nous com són diglòssia, substitució lingüística, llengües minoritzades. També m’ha servit per fer un recordatori a la història i evolució de la llengua catalana.

BENVINGUTS A CLASSE!

Bon dia a tothom, el 10 de febrer de 2011 varem començar una nova assignatura que s’anomena Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.
Aquest primer dia ens varen proporcionar dos textos. Un rep el nom de “Quina és la nostra llengua?”(MARI.I, La nostra pròpia veu. Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs. 1984) i l’altra “Ecolingüistes”(Bernat Joan i Marí).
El primer text ens fa una reflexió de quina és la nostra llengua a Eivissa, per tant ens diu que la nostra llengua té diversos noms populars i parcials que els parlants característics d’un lloc, com és eivissenc, formenterer,etc. o d’un grup social designen. Nosaltres sense haver estudiat el menorquí, el mallorquí, el valencià, etc. els entenem. Per tant aquest idioma ha de tenir un nom general, científic que puguem usar quan vulguem parlar amb propietat i precisió. El nom que han donat els lingüistes a la llengua d’Eivissa i Formentera és català, rep el nom del territori on va néixer.
En el segon text, l’autor Bernat Joan i Marí el que ens diu que cada cop que es perd una llengua no només la comunitat lingüística que la parla perd un mitjà d’intercomunicació sinó que també es perd una visió del món i una eina de creació de cultura.
Aquests textos m’han fet reflexionar i comprendre millor la importància de la nostra llengua, en aquest cas per mi l’eivissenc, ja que és la meva llengua materna i la que jo ús normalment per comunicar-me i no m’agradaria que es perdés ja que forma part de la meva vida.