EN BERNAT JOAN ENS VISITA

El dia 17 de març ens va fer una visita el lingüista eivissenc Bernat Joan, el qual ens va fer una petita exposició de la situació lingüística que vivia el català i després ens va contestar algunes preguntes que havíem preparat per a ell.
En l’explicació que ens va donar ens argumenta que per un aprenentatge és necessari tenir unes actituds positives, això és molt importat per poder aprendre una llengua.
En aquets moments el millor lingüístic que podem trobar es Colin Williams.
Ens explicà que a Eivissa fa 50 anys era una societat monolingüe, diglòssica, preindustrial i preturiística. A la vegada sorgeix una complexitat lingüística perquè a l’escola la població aprenia el castellà mentres que ells parlaven el català.
Actualment, hem passat d’una societat postindustrial i turística, on la gent compagina la seva feina amb el treball del camp. I trobem dues llengües el català i el castellà. Amb aquestes dues conviuen altres llengües com són: el àrab, el verebel, el portuguès, romanès, etc.
Ens va dir que el que genera prejudicis sobre el català és la historia. Ja que el llar de la historia per motius polítics el català ha estat prohibit i censurat tant en els documents oficials, a l’escola, en els mitjans de comunicació, etc.
També el fet que hi hagi una majoria de parlants en castellà i la gent que ve de fora dels Països Catalans adoptin el castellà com llengua per comunicar-se fa que fa que hi hagi una gran majoria de parlants en castellà.
Gràcies a la visita d’en Bernat Joan m’he adonat una mica més de la importància que té per mi el català perquè és la meva llengua materna amb la que en comunico amb els meus pares, avis, amics de l’ infància i per a mi és una part de la meva identitat. Per tant, hem de fer el possible perquè no desaparegui i poder-la ensenyar a noves generacions, gent que ve de fora i explicar l’importancia que té per la gent que de sempre s’ha identificat amb aquesta llengua.
PREGUNTES:
- Per què Països Catalans, s’hi ha comunitats autònomes que no s’hi identifiquen?
- Per què molts eivissencs rebutgen el català?
- Creu que els polítics duen a terme una política lingüística adequada?
- La gent té la sensació que l’aprenentatge del català és imposat, per què no ho pensen això del castellà?
- No seria millor motivar a la gent i explicar l’ importància que té el nostre idioma i que no només es un instrument de comunicació per així que la gent s’animi a parlar el català?