SOCIOLINGÜÍSTICA A L'AULA (3)

El dia 10 de març seguim amb respostes a la bateria de qüestions sociolingüístiques del llibre del “ Sociolingüística a l’aula” escrit per Bernat Joan.
En ell ens diu que les normes d’ús lingüístic són unes normes no escrites que estan arrelades en la societat, que indiquen quina llengua és convenient que una persona utilitzi en cada ocasió i activitat tenint en compte l’ interlocutor o interlocutors que es tenen davant , per molt que aquest pogués entendre el català.
Un àmbit d’us lingüístic és qualsevol espai, ja sigui físic, jurídic, o simbòlic en què s’usa la llengua.
Actualment als Països Catalans la llengua catalana ha guanyat prestigi i ha guanyat espais a nivell formal però sobretot en les generacions més joves continua dominant l’espanyol.
A Europa trobem diferents models lingüístics com són: models lingüístics igualitaris, estats en que hi ha una diversitat de llengües i totes gaudeixen de un reconeixement similar i en igualtats de condicions , és el cas de Bèlgica i Suïssa; models lingüístics sense reconeixement de la diversitat, encara que hi ha una pluralitat lingüística només és reconeix una llengua com pròpia i es nega l’existència de les altres i models lingüístics desigualitaris amb reconeixement de la diversitat, reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu propi si, no reconeixen la plena igualtat legal.
També ens explica per què hi ha gent que té prevenció al terme català i és degut de l’opressió nacional que ha dut a la regionalització del concepte atribuint-lo als habitants de Catalunya i per tant els eivissencs, formenterers, mallorquins, menorquins i valencians no es consideren membres de la nació catalana.
La població a Eivissa té nombrosos prejudicis lingüístics, els principals tenen a veure en la consideració negativa de la pròpia llengua. Fan referència a la utilitat , funcionalitat, la seva importància, el seu àmbit geogràfic,etc.
Podem dir, que la majoria dels europeus residents a les Illes entenen que la llengua que sap i usa tothom sense inconvenients és el castellà i per això és la que ells aprenen .
Tot i això, no podem afirmar que hi ha llengües més importants unes que les altres, ja que totes ens permeten la intercomunicació entre les persones que les parlen i més et vinculen amb una cultura.
He après conceptes nous i encara que no m’ho havia plantejat mai perquè ho donava per suposat era el fet que la gent que ve de fora aprèn el castellà i no el català que és la llengua de les nostres illes, per això és important posar al seu abast ferramentes perquè és motivin aprendre la nostra llengua.