SOCIOLINGÜÍSTICA A L'AULA (1)

El dia 24 de febrer la professora ens va passar unes copies que són unes respostes a qüestions sociolingüístiques. Aquets texts ens respon a molts conceptes.
Per començar ens trobem les tipologies del bilingüisme , com pot ser els bilingües perfectes ( són bilingües per context familiar, no tenen perjudicis lingüístics i usen indiferentment les dues llengües) i els bilingües passius( s’expressen en una de les dues llengües encara que comprenen les dues). Les raons que poden portar a ser bilingües poden ser diverses com són bilingüisme familiar, en el seu entorn familiar es parlen dues llengües i ell les ha apreses; bilingüisme instrumental, la persona aprèn una altra llengua per necessitat pot ser per exemple qüestions de treball; bilingüisme integrador, la persona esta motivada per aprendre la llengua per poder integrar-se en la societat i bilingüisme cultural, una persona aprèn un altre llengua per cultura.
El bilingüisme unilateral el trobem quan conviuen dos grups lingüístics diferents, els parlants d’una llengua coneixen la seva i l’altra mentre que els parlants de la segona són unilingües. Quan es dóna aquest fet normalment s’imposa la segona llengua ja que és l’única llengua en que s’entenen tots els parlants.
Un altre de les qüestions que es plantegen es el fet que en un context de plena normalitat per a la llengua catalana els ciutadans no catalanoparlants podrien seguir mantenint la seva llengua però la llengua general d’intercomunicació en la nostra societat seria la llengua catalana. Encara que en els darrers anys la llengua catalana s’hagi introduït en l’ensenyament, els mitjans de comunicació no té prestigi a l’àmbit de l’ús social.
També trobem la definició del bilingüisme diglòssic, aquest es donarà en situacions on nomes una llengua ocuparà l’ àmbit formal mentre que dues ocuparan l’informal. La de àmbits formals tindrà prestigi mentre que la llengua informal li sorgiran perjudicis lingüístics.
No es pot afirmar que als Països Catalans es produeix el fet anterior però si una situació diglòssica on els catalanoparlants tenen perjudicis sobre la seva pròpia llengua i consideren l’espanyol més apta per els usos formals.
Per últim, podem afirmar que el català no assolit una normalitat lingüística per diverses raons: és una llengua residual o absent, no és una llengua referencial dins la nostra societat, perquè els catalans no ens identifiquem amb la nostra llengua, l’espanyol és la llengua en la que ens entenem tothom i és pot viure als Països Catalans sense saber el català.
D’aquesta part del text he après molts de conceptes relacionats amb el bilingüisme i m’ ajudat comprendre millor la situació de la nostra llengua.